Escàndol Volkswagen: Òxid nítric o diòxid de carboni, una diferència rellevant

Escàndol dels motors trucats

Una de les notícies que més portades ha ocupat als diaris a les darreres setmanes ha estat l’escàndol de la multinacional Volkswagen amb l’afer del motors trucats. Inicialment, a la premsa es va dir que les emissions reals de CO2 (diòxid de carboni) d’alguns dels seus vehicles eren superiors a les oficials. No obstant, en els darrers dies, després de reunir-se el ministre Soria amb la multinacional, aquesta sosté que les emissions afectades pel frau són les de NOX (òxid nítric) i no les de CO2.

Aquesta diferenciació es molt important ja que, com s’ha dit a la premsa, les ajudes del pla PIVE atorgades pel govern als darrers anys tenien com a un dels seus principals requisits que les emissions de CO2 dels vehicles venuts no superessin uns determinats límits. En canvi, el fet que els emissions de NOX siguin més o menys elevades no afectava a la concessió d’aquestes ajudes.

Impost de matriculació

No obstant, no són només les ajudes del pla PIVE les que estan en joc. La quota a pagar per Impost Especial sobre determinats Mitjans de Transport (també denominat Impost de Matriculació), que el titular d’un vehicle ha de satisfer quan el matricula, també ve determinada pel nivell d’emissions de CO2 dels vehicles.

A l’hora de liquidar l’Impost de Matriculació, molts dels vehicles afectats per l’escàndol es van declarar amb unes emissions de CO2 inferiors a 120 g/km o d’entre 120 i 160 g/km, i en aquests casos el tipus de gravamen a satisfer és del 0% del preu satisfet a la compra, en el primer cas, i del 4,75% en el segon cas. No obstant, si les emissions a declarar haguessin estat superiors, el titular del vehicle s’hauria vist obligat a tributar a un tipus de gravamen de fins el 14,75% (tipus aplicable per a emissions de CO2 superiors a 200 g/Km).

Així doncs, en aquest darrer supòsit, en un vehicle de 20.000 euros de preu de compra, per exemple, l’impost a satisfer podria haver arribat a ser de 2.950 euros. Això dona una idea de la repercussió que tindria el fet que finalment es descobrís que les emissions de CO2 declarades per aquests vehicles en els darrers anys no hagin estat les correctes i dels diners que l’erari públic podria haver deixat de guanyar (a Espanya s’han venut més de 600.000 vehicles).

 Els compradors no es poden veure afectats

En qualsevol cas, encara que ens trobéssim davant d’aquest pitjor escenari (i que les emissions de CO2 també es veiessin afectades) els consumidors finals no es poden veure perjudicats: encara que ells són els subjectes passius d’aquest tribut, l’AEAT no els pot exigir que facin efectiu l’impost deixat d’ingressar i que encara no hagi prescrit (es a dir, el corresponent a les autoliquidacions efectuades en els darrers quatre anys).

L’impost de matriculació es calcula en funció de les emissions oficials de CO2 existents al moment de la matriculació. Així doncs, com que quan van d’adquirir el seus vehicles, aquests consumidors van declarar les emissions oficials existents en aquell moment, van actuar correctament. Per tant, acabi com acabi l’afer dels motors trucats, i siguin quines siguin les emissions reals de CO2, l’AEAT no pot exigir cap mena de responsabilitat als consumidors finals, que van adquirir els seus vehicle i van complir amb les seves obligacions tributàries de bona fe.