Skip to content

Mínim per ascendents a l’IRPF

27 febrer 2017

Mínims familiars a l’IRPF

Segons els articles 58 i 59 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, quan un contribuent té al seu càrrec fills menors de 25 anys o ascendents majors de 65 anys, que conviuen amb ell, té dret a gaudir de les reduccions per mínims en el seu IRPF, reduint així la seva quota a pagar per aquest impost. A més, la quantia d’aquests mínims s’incrementa quan el familiar a càrrec té una discapacitat.

Així per exemple, si una persona conviu amb el seu pare que és major de 65 anys, el mínim que pot aplicar al seu IRPF és de 1.150 euros. I si el seu pare té més de 75 anys el mínim és de 2.550 euros. (A més aquests mínims s’incrementen en 3.000 euros en el cas que l’ascendent tingui una discapacitat inferior al 65%, o en  9.000 euros, si té una discapacitat a partir del 65%).

No obstant, per tal que l’ascendent o descendent doni dret a aquests mínims, cal que aquest no obtingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros i que, si presenta declaració d’IRPF, no declari unes rendes superiors a 1.800 euros. (En aquests casos, per saber si les rendes anuals de l’ascendent o descendent superen els 8.000 euros, cal sumar totes les rendes netes obtingudes durant l’any)

 

Criteri del Tribunal Constitucional

Fins l’any 2014, per gaudir d’aquest incentiu era imprescindible conviure amb el familiar a càrrec, i això es considerava complert si l’ascendent o descendent es trobava internat en un centre especialitzat (un hospital o un geriàtric, per exemple). No obstant això, el Tribunal Constitucional (sentència del 15 de febrer de 2012) es va mostrar contrari a aquesta norma ja que discriminava als progenitors que, tot i no conviure amb els seus fills, aquests depenien econòmicament d’ells. Per això, en 2015 la norma es va modificar, de manera que, ara, la dependència econòmica també s’assimila a la convivència.

Només hi ha una excepció: si la dependència econòmica té el seu origen en una separació o divorci, que per decisió judicial obliga al progenitor que perd la custòdia dels seus fills, a satisfer als fills una pensió d’aliments. En aquest cas, el mínim per descendents no és aplicable i el progenitor que no té la custòdia pot aplicar en el seu IRPF la reducció per aliments (el que normalment és més avantatjós). Així doncs, a la pràctica el canvi normatiu indicat afecta pocs progenitors (per exemple, a aquells que tenen fills que estudien a l’estranger).

 

Dependència econòmica i ascendents

Doncs bé, tot i que, com s’ha dit, aquesta novetat només s’hagi produït respecte el mínim per descendents, cal entendre que, segons el criteri del Tribunal Constitucional, també ha de ser aplicable respecte el mínim per ascendents, en aquells casos en què hi ha dependència però no convivència física.

Així doncs, aquelles persones que tinguin algun ascendent, que no convisqui amb elles ni estigui internat en una residència, però que tingui rendes baixes i depengui econòmicament d’elles (per exemple, aquells casos en els quals els fills assumeixen el cost del cuidador o l’empleat de la llar que assisteix al seu progenitor, o paguen les factures d’aquest), a l’hora de fer la seva declaració d’IRPF, poden plantejar-se aplicar també el mínim per ascendents.

Encara que el més probable és que Hisenda no els hi doni la raó inicialment, es molt probable que els tribunals ordinaris sí que ho facin. A aquests efectes, una bona alternativa pot ser no aplicar el mínim inicialment a la declaració d’IRPF però, tot seguit, rectificar la declaració presentada i demanar la devolució dels ingressos satisfets indegudament.

 

Els comentaris estan tancats.