Skip to content

Conveni amb Andorra i efectes sobre les retencions

3 Juny 2015

Quan una empresa obté rendes a un altre país que no és el seu (dividends de societats en les quals participa, interessos de préstecs, cànons, ingressos per determinats serveis, etc.), el país en què es generen aquestes rendes sol obligar al empresari que les satisfà a practicar una retenció sobre elles (retenció que després ha d’ingressar a l’administració tributaria del país).

En aquests casos, el primer que cal fer es verificar si Espanya té subscrit un conveni per evitar la doble imposició amb el país en qüestió. El tipus de retenció aplicable dependrà de l’existència o no de conveni:

  • Si no existeix conveni, s’aplicarà el tipus de retenció que el pais de l’empresa pagadora hagi establert. Per exemple, si l’empresa espanyola és la pagadora i satisfà un dividend, segons estableix la llei de l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) , haurà de practicar una retenció del 20%, o si és un cànon, la retenció aplicable serà del 24%, (tipus exigibles al 2015).
  • En canvi, si existeix conveni, prevaldrà el que aquest disposi. Per exemple, si una empresa espanyola satisfà interessos a una empresa canadenca que li ha concedit un préstec, haurà de practicar una retenció del 15%, que és el tipus màxim que el conveni amb Canadà estableix per als interessos.

Nou conveni amb Andorra

Doncs bé, el cas és que, a principis d’aquest any, Espanya ha subscrit un conveni per evitar la doble imposició amb Andorra, que està previst que entri en vigor pròximament. Així doncs, en cas d’empreses espanyoles que realitzin operacions amb aquest territori, caldrà tenir en compte que les retencions que actualment son aplicables variaran un cop entri en vigor aquest conveni. Així, per exemple, entre altres canvis:

  • En la majoria de rendes satisfetes s’estableix un tipus de retenció màxim del 5%. Per tant, quan una empresa espanyola satisfaci un cànon a una empresa andorrana, només haurà de retenir-li un 5%, en lloc del 24% que actualment estableix l’IRNR.
  • Així mateix, els serveis prestats a Andorra deixaran d’estar sotmesos a la molt qüestionada retenció del 10% que actualment exigeix Andorra als empresaris estrangers que presten serveis a altre empreses d’aquest país. (A nivell internacional no és freqüent que es facin tributar les rendes empresarials, a no ser que l’empresari estranger que les percep tingui un establiment permanent al país de l’empresa pagadora).

Retencions recuperables

En qualsevol cas, sigui quina sigui la retenció aplicada, cal recordar que quan una empresa espanyola obté rendiments a l’estranger i suporta retencions, disposa d’un mecanisme que li permet recuperar-les, reduint la seva quota a pagar per l’Impost de societats (IS): la deducció per doble imposició internacional. Aquesta deducció evita que els rendiments obtinguts a l’estranger tributin dues vegades (al país d’origen i a Espanya), i el seu import està limitat al menor dels dos següents imports:

  • La quota íntegra derivada d’aplicar l’IS espanyol sobre aquests rendiments.
  • La retenció efectiva practicada a l’estranger.

Així doncs, la minoració en la disminució de les retencions aplicables en les operacions realitzades amb Andorra, gràcies a l’entrada en vigor del conveni, en la majoria de casos, no suposarà realment una disminució de la tributació de les empreses (en tot cas, el que suposarà serà un estalvi financer, derivat de no haver d’avançar impostos en el moment de cobrar les operacions realitzades). No obstant, caldrà veure com afecta a la recaptació global dels dos Estats, en especial a Andorra el fet de deixar de cobrar aquesta mena “d’impost popi” del 10% pels serveis prestats per empreses espanyoles.

Adjuntem el text del conveni entre Espanya i el Principat d’Andorra per evitar la doble imposició sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal.

 

caldea-andorra-panoramica-noche

Els comentaris estan tancats.